No hem treballat al taller, ni asseguts amb cadires, ni amb les sabates posades. El nostre full de paper no tenia fi i l'hem ratllat utilitzant la mà dreta i la mà esquerra al mateix temps; elles no dirigien el traç, aquest sorgia del moviment del nostre cos que es movia acompanyant la música que omplia l'espai...
Tot ha començat visionant com treballa el ballarí i artista plástic Tony Orrico.
Ens ha impresionat la paciencia, la constancia i la precisió dels seus moviments. Com ho fa? que bonic! podem fer-ho? Clar que sí, d'això es tracta!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada